Aquest any hem decidit fer un Sant Jordi de musical!
Tot musical hauria de tenir una història. I per fer un bon musical segur que el que hem de fer és mirar com s’ho fan als musicals que ja s’han fet. I el nostre musical podria tenir una historia com aquesta… Només és una idea, però…
… La Marina està preocupada, li han posat per deures fer una redacció sobre la felicitat però, a casa dels avis no hi ha pas internet, no té el mòbil ni tampoc no pot anar a la biblioteca. L’avi que és pianista i compositor, un home savi i que ha estudiat molt la veu preocupada i li va oferir el seu consell… – AVI, QUÈ ÉS LA FELICITAT?
Per explicar-li, l’avi recorre als seus vells discos de vinil i a una de les grans aficions de la seva vida… ELS MUSICALS!
– Mira noia, explicar la felicitat és molt complicat. La felicitat és… És viure feliç! – I busca el disc amb la cançó més feliç de la seva col·lecció, un senglar i un suricata que canten amb un cadell de lleó “Hakuna Matata”, que en llengua suahili vol dir “Viu i sigues feliç”. – Al musical “El Rei Lleó” aquesta cançó representa la felicitat que sentim quan ens ho passem bé. Escolta-la, segur que et pot ajudar-
“Hakuna Matata” amb música d’Elthon John i la lletra Tim Rice.
–Avi, creus que podem ser feliços si tenim molts diners, per exemple? – li va preguntar la Marina. Ell va respondre – Mira Marina, de vegades ens pensem que per ser feliços hem de tenir o de fer tot el que fan els altres, i fins i tot els tenim una mica d’enveja… A “El llibre de la Selva” el mico li canta a en Mowgli que vol ser com un home perquè creu que així podrà ser feliç…
Robert Sherman és l’autor de ”Quiero ser como tú” .
– I com ho sabem que algú és feliç? – li pregunta… – Mira Marina, mira – i li ensenya la caràtula d’un disc amb el dibuix d’una sirena – en aquest musical hi surt un cranc que canta perquè és feliç allà a sota l’aigua, tot al contrari que el mico d’abans, aquest està encantat de ser on és i mai no li ha passat pèl cap canviar de lloc! – Això vol dir que només es pot ser feliç a sota l’aigua? – va dir la Marina. – No exactament -…
Alan Menken va composar “Bajo el Mar” per a “La Sireneta”.
– Ja veig que no es pot ser feliç ni passar-ho bé si es tenen massa problemes. Avi, així… potser.. Potser hi ha gent que mai no podrà ser feliç? – Tothom ha de poder ser de feliç – va respondre l’avi. I li va ensenyar un disc amb la foto d’una nena bruta i esparracada que frega el terra de genolls… però que fa una rialla d’orella a orella. – Aquesta va arribar a ser-ne molt de feliç! Escolta, escolta,.. es deia Annie.
Martin Charnin va composar “Annie”.
– Avi, també he vist que a la tele, a les novel.les que mira l’àvia, que diuen que la gent que està enamorada és feliç, però… es passen tot el dia plorant! – És que No tot són flors i violes Marina, potser sí que l’amor hi ajuda però a vegades l’amor no s’acaba gaire bé… Una vegada al temps dels pirates… –
D’Albert Guinovart, “La Cançó dels Pirates” a Mar i Cel.
La nena, mentre escolta la cançó es mira una foto en blanc i negre que hi ha al costat del telèfon.. – Avi, en aquesta foto la iaia i tu sembleu molt feliços, però… no aneu vestits d’una manera molt rara? I quina “tofa” que portaveu! – És que això estava de moda, ens volíem semblar a l’Elvis, el rei del Rock. El musical “Grease” parla d’aquells temps…
De John Farrar “You’re the One That I Want” .
-Avi, quan plou jo estic més trista perquè no puc treure en Rocky a passejar ni puc sortir al parc amb les amigues, ni… Quan fa mal temps no podem ser feliços? – L’avi no s’hi pensa gaire i treu la joia de la corona, un disc que té guardat amb dues fundes de plàstic… – Un dia va ser una pel.lícula però també un musical. El protagonista balla i canta sota la pluja i es diverteix molt… El meu tiet Manolo sempre ho deia: “Al mal tiempo, buena cara!”. –
És obra de Roger Edens a “Cantant sota la pluja”.
–Ah, ha plogut molt – sospira l’avi – com han canviat les coses.. Mira aquesta altra foto, aquesta és dels teus pares. No paraven mai per casa, tot el dia als concerts! Hi ha un noi de Maçanet, en Roger, aquell que a vegades surt per la tele, que va cantar en un musical que es deia “A cop de Rock” no fa gaires anys, i que es va representar més de 100 vegades i va tenir molt d’èxit. Hi sonen cançons com aquesta ….
Toni i Xasqui Ten són els autors d'”A cop de rock”
– Recordes el musical que vau veure a Barcelona amb els pares, el “Mamma mia”. Doncs hi havia un casament o un no casament, una cosa d’aquestes que passen… Diuen que la música que hi surt és una música optimista i per ser feliç cal ser-ho d’optimista!
“Mamma Mia”, de Benny Andersson i Björn Ulvaeus.
– Avi la senyoreta també ens ha dit que provem de buscar altres paraules que signifiquin una cosa semblant, però hi ha una paraula que vulgui dir el mateix que felicitat, un microbin? – Un sinònim, voldràs dir! En un musical americà hi sortia una paraula molt difícil de pronunciar i que s’hi acostava molt al que vol dir felicitat: “Supercalifragilisticespialidosus”.
“Supercalifragilisticespialidosus” de Robert Sherman
– Ara que ja he acabat els deures avi, i el teu musical preferit, qui és el que més t’agrada? – li demana la néta. L’avi s’ho pensa una mica i respon… – Um… El que m’agrada més és The blues brothers!
“The blues brothers” de diversos autors.
– Avi,ara Ja ho entenc una mica, això vol dir que la felicitat és una mica de tot: viure bé, cantar i ballar, superar els problemes. Gràcies per tot!
I A TOTS VOSALTRES PÚBLIC QUE ENS HEU VINGUT A VEURE A DINS D’AQUEST LLIBRE, GRÀCIES PER HAVER VINGUT I QUE TINGUEU UN GRAN SANT JORDI I QUE SIGUEU MOLT FELIÇOS!
A reveure!
Les músiques que apareixen en aquestes actuacions estan referenciades als seus autors, els cartells que hi apareixen són cartells publicitaris de diverses funcions dels musicals que representen. El text, de creació pròpia, el podreu trobar enregistrat ben aviat al podcast del node de l’escola amb els alumes de quart A que hi han participat, la Laia, la Daniela, en Facundo i l’Elsa.
Maçanet de la Selva, Abril de 2016
Published: Apr 21, 2016
Latest Revision: Apr 22, 2016
Ourboox Unique Identifier: OB-137124
Copyright © 2016