CONTES DE TERCER A

Introducció

Aquest llibre és un recull dels treballs d’expressió escrita que els nens i les nenes de Tercer A de l’Escola Sant Jordi de Maçanet de la Selva han fet aquest curs 2015-2016. Com podreu veure cada treball s’acompanya d’una il·lustració que cada nen ha fet per a la seva pròpia narració.

Maçanet de la Selva, Abril de 2016

Retorn al futur

Fa tres mesos i mig una nena anomenada Abril, vint-i-un nens i nenes de 3r.A i un professor estaven  jugant al pati de l’escola Sant Jordi quan de sobte, a una nena se li va acudir una idea.

Tenia una cosa que li permetia anar al futur i tornar… Un cotxe màgic! Ella volia saber el que li passaria el dia 16 de novembre. – No voleu saber per què precisament el 16 de novembre? – Molt bé, ara us ho explicaré, però en veu baixa: L’Abril volia saber què li passaria el dia del seu aniversari. L’Abril va pujar al seu cotxe màgic i va viatjar fins el futur i allà va descobrir que li farien una festa sorpresa a la classe! Va tornar al pati de l’escola i va somriure als seus companys.

Finalment l’Abril es va sentir molt feliç perquè sabia que tindria una festa d’aniversari molt especial.

 Abril Hernández Soler

La Fada i el Dofí

Fa molt i molt de temps hi havia un dofí que es deia Blauet. Un dia la fada Pepita amb els seus poders màgics va sentir que un dofí d’una illa deserta esta va plorant i la fada pepida hi va anar molt ràpid. La fada li va preguntar: Què et passa? I el dofí Blauet li va contestar: Es que tinc molt poca aigua i jo vull saltar i nedar!

La fada Pepita al cap d’una estona d’estar pensant va dir: – Tinc una idea! I a continuació va exclamar: Et puc portar fins al bosc on visc jo! En Blauet va contestar: Però és que si surto de l’aigua em moriré! La fada Pepita li va respondre : No perquè et tiraré uns polvos màgics i durant una estona sobreviuràs. Molt bona idea! I quan varen arribar en Blauet va respondre alegrement: – Quin llac més gran per saltar i nedar! Moltíssimes gràcies Pepita! –

Finalment el dofí i la fada van jugar junts dins l’aigua. Una fada i un dofí: tots dos junts es van divertir!

Júlia Bosch Ruiz

L’espectacle!

Fa uns mesos a la ciutat de Barcelona en un barri molt i molt antic al costat del mar, hi havia un teatre, i a l’escenari hi actuava  un mag que es deia Antoni.

Quan havia de fer el gran truc de fer sortir el conill del seu barret el conill es  va quedar  adormit. La gent se’n reia de la ràbia de li feia  que no sortís el truc perquè s’havia quedat  adormit el conill. Enfadat  va trencar el barret.

I així va ser el mag es va quedar-se sense fer el truc de màgia del barret i el conill però finalment va poder fer el número final, on tothom va riure molt i van tornar a ser amics per sempre.

Ian Martín Castillo

La Lucia i l’alien

Una nit una nena estava a la seva  habitació va començar a tenir molta son , es va estirar al llit i es va adormida.

De cop i volta es va despertar va obrir els ulls , i va veure un alien davant del seu llit. Va cridar tant com va poder però no li sortia la veu. Estava molt espantada perquè va veure un ésser d’un altre món que era molt diferent d’ella. La Lucía sempre s’espantava quan algú li feia un ensurt i aquest era molt gros! Però la Lucía va començar a tranquil·litzar-se quan l’alien li va regalar una pedra brillant i molt maca del seu planeta, ja que es va adonar que l’alien no volia fer-li cap mal, sinó que volia ser el seu amic.

La pedra era màgica, tenia el poder de concedir desitjos i la nena es va despertar i va utilitzar-la per concedir els desitjos i va ser molt feliç!

Meredith Barberán

Una dent

Era un dia molt especial…un  nen  que  es deia Axel  que tenia 4 anys , li va  caure  una dent.

Va venir una fada màgica  que   es  deia   Campini  i va  veure  que  l´Axel  ficava  la  dent a sota del coixí  quan se n’anava a dormir. De sobte va aparèixer un dimoni!!! Es deia el Pelut el  tossut  i li va  treure la dent.  A  continuació, l’Axel   va  obrir una  porta  màgica  i  van anar  a casa del Pelut  el  Tossut que era  una casa encantada.  El dimoni , com  que  ja sabia  com era casa  seva , controlava  la situació.  La  Campini  no sabia res,  però  la  fada  anava

darrera d’ell i quan el dimoni anava a girar la Campini el va agafar però… – Per què m’has agafat la dent, dimoni? Li va contestar: – Perquè no tinc dents. Jo, la Campini t’hauria deixat les dents, però m’ho hauries d’haver dit abans. Ara el dimoni l’havia enganyat i li va tirar foc però va treure les ales.

Sort que la fada tenia la vareta màgica i li va dir al dimoni dolent: – dimoni maleït, marxa molt lluny d’aquí!

Isis Bernal

La princesa

Fa molt i molt de temps en un castell hi havia un princesa que havia anat al bosc a jugar i no sabia tornar al seu castell. Mentre buscava el camí havia vist un llop que volia menjar-se-la. De sobte la princesa va veure un nen que la volia ajudar a arribar al castell. Al dia següent , la princesa per donar les gràcies el nen , va decidir fer una celebració. Però, quan va veure al nen, ella es va sorprendre molt perquè… venia vestit de príncep!

La princesa es va enamorar d´ell, però com que encara no sabia qui era, va anar a demanar ajuda al seu pare. Volia buscar informació sobre ell i  van veure que era un príncep. Per desgràcia seva mare es va morir quan ell només tenia tres anys i per això ell sempre estava molt sol.

Al final, els dos es van casar i van viure feliços. I vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat!

Antonio Wu

El Carnestoltes i els seus pallassos

Fa molt de temps un senyor que es deia Carnestoltes que tenia quaranta anys, conjuntament amb els seus ajudants els pallasso, que en tenien trenta-sis, trenta-nou i trenta-u i quaranta. En Carnestoltes era prim com els seus pallassos que vivien en un petit poblet.

En Carnestoltes estava trist, com els seus pallassos, perquè la gent no li deixava fer una festa. Aquell poblet era molt avorrit ningú ballava ,cantava als aniversaris , eren molts avorrits no el deixaven fer gresca ,estaven però que molt tristos !Estava cansat d’ estar així i el Carnestoltes va dir: fem els pallassos!

I van començar a rumiar .Un dels pallassos va tenir una bona i deia i va dir. I si ens marxem a un altre lloc? És veritat! Has tingut una i deia! Va contestar en Carnestoltes i van marxa. Van trigar hores en arribar ,però va valer la pena perquè el lloc on van anar el hi va agradar molt més que aquell poblet petit i la gent es preguntava on estava en Carnestoltes i els seus pallassos i van celebrar-ho amb una petita festa molt avorrida.

Vet aquí vet haca aquest conta ja s’ha acabat.

Unai Mora Elvira

La fada i el follet

Fa molt de temps hi havia una fada que estava volant pel mig del bosc quan es va trobar un follet i es van posar a buscar a jugar a fet i amagar.

De sobte  la fada es va perdre i el follet va començar a buscar-la amb els seus amb els seus amics. Mentre la buscaven es van trobar amb un monstre molt gran. El monstre avia trobat la fada i li havia portat fins a la fada. El monstre volia ser amic de la fada i els seus amics. De fet era molt simpàtic ,com quasi totes les persones .

La fada havia celebrat una festa, també  els monstres es van extingir, la fada i el follet es van casar. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!

Sofia Hurtado

L’illa deserta

En un poble molt llunyà hi havia una pirata anomenada Ruby , una nena de 9 anys , i un príncep anomenat Àlex, un nen de 9 anys, que vivien en un poble que deia Mediavàlia.

Un dia una bruixa molt dolenta va portar l’Alex i la Ruby a una illa deserta. Allà es van trobar un trol que se’ls volia cruspir. Van estar lluitant tota una setmana fins que una nit l’Alex i la Ruby van descobrir que el trol portava pols màgiques.

Mentre el trol dormia li van robar i van poder tornar cap a Mediavàlia.

L’endemà al matí, l’alex i la ruby amb una mica de pols màgiques van fer que la bruixa desaparegues.I aquella bruixa tan dolenta , va acabar en una illa deserta.

Mariona Deulofeu Reyner

Els tres euros

Fa molt i molt de  temps hi havia una família de diners: el  pare de 2 euros la mare de 1 euro i el fill, una moneda de 50 cèntims. Vivien en una casa del bosc i el fill es va perdre entre tant d’arbre.

Els pares estaven molt preocupats perquè allà, al bosc, hi havia lladres i es van emportar el fill de 50 cèntims. Als lladres els hi encantaven els diners i per això es van endur a casa tots els diners que van poder.  I van agafar molts, de diners, i els van posar en una capsa i la  pobra  moneda de 50 cm no podia sortir. Fins que un dia que va aconseguir obrir-la i es va escapar de la casa per la  finestra.

Va  aconseguir  arribar a  casa seva  molt content del que pensava. Finalment van sopar totes tres monedes  juntes i van dir: haurem d’anar  vigilant perquè no ens tenim  a atrapar!

Nadia Peña Ferreira

Simba el gos

Fa un any hi havia un gos que es deia Simba , tenia vuit mesos i era molt gran. També hi havia la Paula , una nena de 8 anys que tenia el cabell llarg , ros i brillant. D’altre banda hi havia un bolet parlant molt lleig que tenia mil anys i estava podrit, clar.

Però un dia es van mudar a una granja d’un bosc màgic. Un dia el Simba, el gos, va decidir escapar-se d’aquell bolet  pudent i mentre anava pel bosc va trobar la Paula.  Va anar cap a ella i la Paula se’l va emportar cap a casa. Estava molt content en Simba perquè des que s’havia mudat de casa al bosc màgic mai no havia sortit a passejar ni a jugar. Amb la Paula tot això sí que ho feia: cada mati, cada migdia, cada tarda, cada vespre i mai no es cansaven de jugar.

Un dia el van portar a la veterinària i li va agradar molt: era fantàstic això que et punxessin i et donessin galetes… Va arribar a casa i estava molt feliç! Van fer molts pastissos i també van menjar anissos!

Paula Gómez Álvarez

Les sabates

Fa dos mesos a una botiga de sabates hi havia un parell de sabates negres i un altre parell liles que estaven enamorades .

Un dia va arribar una nena deia Mariona i se´n va emportar les negres . A la botiga , les sabates liles ploraven i ploraven i les negres igual a casa de la Mariona o quan caminaven pel carrer .

Però sort que a la seva germana Xènia li van agradar les sabates liles tant però tant que va comprar-les i se les va endur .

I això és tant  veritat com que aquet conte s’ha acabat.

Iris Torras Rodriguez

Perduts

Hi havia una vegada una família de sis gossos molt grans. La mare i el pare eren negres amb taques blanques i tenien quatre filles iguals que ells: La Dana, la Dora , la Duna i la Lluna. Vivien amb una família en una casa molt gran a la ciutat de Nova York. Un dia la família va decidir marxar d’allà i no es podien  emportar gossos. Quant es van distreure un moment els gossos ja s’havien  escapat  van començar a boscar-los, però van veure que sabien què fer!

Ja era de nit els gossos van anar a buscar un fort. Al matí del dia següent ja tenien gana i van haver de sortir del fort. Per anar a buscar menjar. Hi havia un home que nom parava de mirar-los l’home els va seguir fins el fort…Els va atrapar  i els va deixar tancats dins de un garatge. Resulta que l’home volia experimentar amb ells perquè era un científic boig.

Els amos dels gossos van tornar cap a Nova York i es van veure amb aquell home . Li van dir:     – Disculpi ,aquests són els nostres gossos !I l’home, espantat, va marxar corrents , però ells li va anar al darrere. Van trucar a la policia i el van atrapar.  Els gossos van ser feliços amb la seva família i el boig va ser empesonat!

Iris Muñoz

Les pastanagues i el conill

Fa una dècada tres pastanagues de 9 anys que es deien Paula, Mariona i Iris anaven passejant per un jardí molt i molt bonic de casa d’una nena molt maca que es deia Abril.

Un dia un conill molt dolent va anar a aquell jardí i es volia menjar a les pastanagues !! Agafava  a una i se li escapava, agafava l’altra i també se li escapava… Això era un embolic pel conill ,que se’m va anar cap al seu cau. Al dia següent, va tornar una altra vegada i les pastanagues  van amagar-se  amb les llavors de les altres pastanagues . Fins que un dia es va menjar totes les pastanagues i l’Abril  li va dir molt enfadada ves-te’n  i no tornis mai més .

Aquest conte s’ha  acabat i el conill a marxat.

                                                                                                                          Paula Rodríguez Racero

La princesa encantada

Fa molt i molt de va passar una historia a l’antic Egipte, on vivia una princesa de divuit anys, anomenada Verònica també hi havia un príncep de dinou anys ,que es deia Cristian i, per últim el rei que es deia Eduard.

Un dia un bruixot malvat li va fer un encanteri a la princesa, que es va quedar adormida. Aquell mateix dia el príncep intentava fer-li un petó, però només funcionaria amb una poció li va assegurar al metge del regne. Al dia següent el rei i el príncep van fer la poció i se la van llençar a la princesa i va funcionar. La princesa es va caure lentament cap a terra i va despertar.

I vet aquí un gos vet aquí un gat la princesa es va recuperar.

Carla Martínez Quiñones   

Fa por!

Fa molts i molts anys, en un país llunyà, hi havia un castell que feia molta por. En el castell fantasmagòric havia entrat una nena petita de cinc anys que es deia Diana i que tenia por de la seva ombra.

En el castell l’ombra de la nena s’havia convertit en un monstre i una fada que havia entrat al castell havia vist l’ombra i va tenir molta por que no se la mengés. La Diana, en sentir el soroll de la fada preguntà: – Hi ha algú? Aleshores, la fada, en sentir la nena va veure que l’ombra estava copiant-li els gestos a la Diana i es va adonar que l’ombra era la nena.

La fada va tocar l’ombra amb la seva vareta màgica i li va treure l’encanteri. I la nena, encantada, es va fer amiga de la fada.

Junhao Ji

El bosc màgic

Fa molt i molt de temps, hi havia un monstre, un mag , una fada i una bruixa en un bosc màgic.

El monstre estava a l’altra punta del món i anava volant amb una escombra voladora , que havia agafat  d´una casa al bosc màgic, d’una casa on vivia una bruixa. Ella va dir: – On és la meva escombra voladora? Quan va arribar el monstre va destruir el bosc amb la seva cua gegant.

Sort que va arribar el mag i la fada i li van llençar un encanteri i mai més no van poder tornar a entrar al bosc. El monstre i la bruixa van perdre i el mag i la fada van guanyar!

David Datebashvili

Els 3 fantasmes

Una tarda en un bosc una nena que es deia Luci  la seva àvia Marta anaven pel bosc buscant fruits. De sobte la Luci i la Marta van trobar marques de mans als arbres. Era  molt estrany, feia molt que ningú anava per aquell bosc, des que havia passat l’assassinat dels tres nens petits! Molta gent deia que els havien enterrat al cementiri del costat del bosc.

La Marta tenia molta por, però la Lucy encara més. Ella pensava, potser perquè tenia molta imaginació, però més enllà van veure caminant cap a ells tres nens que s’acostaven i que eren molt semblants als de l’assassinat! L’àvia i la neta van engegar a córrer i la Marta es va desmaiar de la por.

La Lucy va agafar el mòbil i va trucar als caçadors de fantasmes. El tres minuts van arribar i amb les seves potents  màquines especialitzades els van atrapar. I vet aquí els tres fantasmes que feien tanta por van acabar atrapats dins d’un pot!

Gerard Heredia

dfghfdhfdghdfgh

“Mike el Fantasma”

Fa molts i molts anys, en una pizzeria Disney, que estava encantada, hi havia una fantasma anomenat Mike Fantasma.

A la pizzeria havien contractat en Mike per treballar durant cinc nits. En Mike Fantasma volia matar en Mike, que tenia molta por, i estava sempre molt callat per tar de no fer-lo enfadar. En Mike estava mirant les càmeres de seguretat i va trobar Mike Fantasma però va passar la nit i no va passar res. La segona nit es van trobar però Mike va aconseguir tancar la porta de l’habitació petita per deixar en Mike Fantasma tancat. Estava mort de por i va dir:  – Uf, si que ha vingut ràpid! La tercera nit el fantasma es va convertir en un animatrònic. Mike es va quedar amb la boca oberta quan ho va veure.

 Van passar les nits que li faltaven i Mike va aconseguir complir el seu contracte.

Aitor Barrios